Sdfzcxsa

Antropologia aristotèlica: El conjunt de cos i ànima, una unió substancial
L'home és l'unió d'ànima i cos, però aquesta és substancial, és a dir, que el cos funciona com a matèria i l'ànima com a forma. Es fusionen de tal manera que el resultat no és la suma dels dos elements, sinó una substància nova. Aquesta té moviment.
El coneixement humà no és anterior a la reflexió. L'ànima no té preexistència sinó que existeix juntament amb el cos, així que el coneixement humà es fa tan en el cos com en l'anima.

L'ànima
L'ànima és el principi vital. L'ànima és l'acte del cos, el cos és potència, és la forma del cos i el cos és matèria.
Aristòtil dóna prioritat a l'ànima sobre el cos, ja que l'ànima és principi d'activitat, cos i ànima no són separables. Aristòtil defensa l'unitat de l'home, l'ànima no existeix per ella sola, i el cos tampoc. N'hi ha tres parts.
L'ànima vegetativa: És propia de les plantes i té la funció de creixement, de nutrició i de reproducció.
L'ànima sensitiva: És la pròpia dels animals, aquesta té la funció de produïr els desitjos, les sensacions i el moviment local. És la responsable dels sentits (vista, olfacte...).
L'ànima racional: És pròpia de l'home i la seva funció és pensar, entendre... L'ànima humana està formada per l'enteniment passi i actiu.
L'enteniment passiu és l'encarregat de rebre notícies a través dels sentits. Crea conceptes sense esforç i espontàniament.
En l'enteniment actiu, som nosaltres qui creem els conceptes concientment i amb esforç mental, s'hi relacionen els conceptes de substància i accident, de potència i acte i de matèria i forma.
Epistemologia
Per Aristòtil, el nostre coneixement comença en les coses particulars. Arribem a l'universal a partir del particular. El coneixement és un procés acendent que va des de l'objecte fins al concepte. Fa la distinció entre el coneixement sensitiu i intel·lictiu.
El coneixement racional ha de passar obligatòriament pel sensitiu abans d'arribar-hi.
Hi ha dos graus de